1 1 f. [LC] Cas o esdeveniment funest. Si d'aquesta caiguda es mor, quina desgràcia! Una desgràcia no ve mai sola. Aquest cavall desbocat farà una desgràcia. 1 2 f. [LC] Sort adversa, funesta. Tenir algú desgràcia en tot el que emprèn. Estar de desgràcia. Portar desgràcia a algú. Jugar amb desgràcia. Si tenim la desgràcia que ens trobi, no sé pas com ens en podrem desempallegar. Per desgràcia, em va caure i se'm va rompre. 1 3 f. [LC] Sèrie d'esdeveniments funestos que cauen sobre algú, mal que és un motiu perpetual d'aflicció, de sofriment, etc. Té la desgràcia de ser orfe. Aquesta malaltia ha estat la seva desgràcia. 1 4 f. [LC] desgràcia personal Eufemisme per a referir-se a una víctima humana en el context d'un accident o d'una catàstrofe. L'explosió no ha causat desgràcies personals. 2 f. [LC] Pèrdua de la gràcia o el favor d'algú. Un favorit caigut en desgràcia.
